EL MOLÍ
El Molí
El molí es troba al municipi de Sant Martí de Maldà, a la comarca de l’ Urgell (província de Lleida), envoltada de les comarques de les Garrigues, i la Conca de Barberà. És una zona amb llarga tradició oliaria. Els camps d’oliveres que envolten el terme donen al paisatge una tonalitat platejada que s’accentua quan bufa el vent freqüent en aquestes contrades
L’oliva arbequina.
L’oliva arbequina, que agafa el seu nom del municipi veí d’Arbeca (a 13 km), és la principal protagonista del nostre oli. Són olives petites i arrodonides però que ofereixen a l’oli un gust afruitat amb aromes d’ametlles i altres fruites. Són poc amargants i rarament “piquen”, no són astringents sinó que es pot notar una gran suavitat i delicadesa.
L’oli esdevé harmoniós, suau, lleuger i fins i tot amb una certa dolçor ametllada i afruitada que transporta a gustos més exòtics. Tot i així, si l’oliva és recollida precoçment, quan encara conserva certa verdor pot trobar-se un toc amarg, que fa variar lleugerament les característiques organolèptiques de l’oli resultant.
Per tal de conservar totes aquestes propietats la cura en el procés d’elaboració i conservació ha de ser extrem, ja que aquests olis poden veure’s afectats fàcilment per l’oxidació. Per aquest motiu s’han de conservar sempre allunyats de les fonts de calor i de llum.
Recollida d’olives.
Tot comença en els camps d’oliveres situats als voltants del molí. Allà els arbres creixen en terres de predomini de secà, fet que condiciona una menor producció.
El moment òptim de recollida de les olives, pel seu grau de maduració, seria entre els mesos de desembre i gener. Tot i així, per obtenir les característiques gustatives i organolèptiques del nostre oli, la collita s’inicia una mica abans de tal manera que aprofitem un cert grau de verdor de les olives per donar nous colors a l’oli.
El procés de recollida és manual, fent caure les olives des dels arbres al terra abans del moment en què caurien per elles mateixes. Al terra s’estenen unes xarxes que van acumulant les olives fins que finalment són abocades al carretó o les caixes que les traslladaran fins al molí. Sempre s’ha de intentar que les olives es traslladin el més ràpid possible al molí, de tal manera que el seu grau d’acidesa serà menor.
Extracció de l’oli.
Les olives arriben al molí on són pesades, separades de la fulla per mètodes naturals i entren dins de la cadena de producció de l’oli. Són traslladades a la part superior de les pedres molturadores i cauen progressivament. D’aquesta manera s’obté una massa homogènia on hi trobem la carn de l’oliva. El pinyol ja queda en part separat, ja que no es veu afectat per la pressió de les premses. Aquesta massa s’acaba d’homogeneïtzar i posteriorment es fa passar per una màquina rotatòria, des d’on ja regalimen les primeres gotes d’oli.
Per acabar, aquesta massa és col·locada manualment a l’interior dels esportins. Aquests es van apilant l’un damunt de l’altre i un cop se’n té una torre, es posen a la premsa.
L’oli extret per la pressió de la massa dins els esportins conté una part d’aigua vegetal de la pròpia oliva que es deixa reposar als dipòsits on es separen les dues capes per diferència de densitat i s’emmagatzema en condicions òptimes de conservació.